divendres, 8 de desembre de 2017

Llatinoamericana 2018: Igualtat de gènere - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

"Feminista és qualsevol que reconeguila igualtat i plena humanitaten dones i homes."
Gloria Steinem, periodista nord-americana

Així com fa dos anys l'Agenda Llatinoamericana va tractar de les desigualtats en el camp econòmic, la de 2018 tracta de la «Igualtat de gènere», un altre tema ben actual i controvertit que afecta mitja humanitat. Un tema candent perquè la desigualtat entre dones i homes és ben evident a tots nivells: en les hores treballades, en els salaris, en la propietat, en la pobresa, en l'analfabetisme, en llocs parlamentaris, ministerials, de direcció econòmica, ... Pensem en les violacions, la violència domèstica, les ablacions de clítoris, en la jerarquia en l'església catòlica i en altres religions, ...
Pere Casaldàliga i José Maria Vigil, com cada any, hi fan un escrit a mode d'introducció fraterna en què comenten la importància d'aquesta problemàtica.
Diuen que la desigualtat no és pas un problema de les dones, ni tampoc dels homes, sinó dels fonaments de la conducta social, els models o «paradigmes» sobre els quals, tot i que moltes vegades inconscientment, estem assentats: principis religiosos, filosòfics, costums, símbols, tots ells antics. La teoria de gènere només és un instrument conceptual que descriu i analitza críticament la construcció sociocultural del patriarcat, sistema que assigna menys valor i poder a la dona que a l'home.
La qüestió de gènere no deixa indiferent ningú, hi estigui a favor o en contra, i toca fibres sensibles de la nostra psicologia, de la consciència sexual i de la vida familiar. També somou els fonaments de les esglésies que han estat massa temps d'esquena a aquesta problemàtica, assentades damunt d'un antifeminisme i antisexualisme inconscient, que formen part del paquet filosòfic propi de la cultura occidental. Jesús va predicar clarament la inclusió de totes les persones i anomenava Regne la seva utopia de justícia i igualtat i mentre hi hagi persones discriminades per la seva condició sexual tindrà ple sentit la teologia feminista. Hem de ser ben conscients i reconèixer clarament la desigualtat a què s'ha sotmès la dona des de fa molts segles, fonamentada en la tradició simbòlica occidental judeocristiana, tradicionalment androcèntrica.
La igualtat de gènere és un dret humà fonamental i una qüestió de justícia: i com a tal és innegociable i universal. Les dones han de deixar de ser oprimides i utilitzades pel patriarcat. No cal ser dona per assumir aquest dret: tot ésser humà l'ha d'assumir i ha de fer-se seva aquesta causa. Simone de Beauvoir deia que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.
A l'Agenda, a més de l'escrit introductori hi ha gairebé una cinquantena d'articles que desenvolupen una gran diversitat de mirades sobre aquesta qüestió una part d'autores i autors de les nostres comarques.
L'Agenda és un bon instrument pedagògic per documentar-nos i conscienciar-nos sobre temes socials reivindicatius a fi d'assolir un món on regnin la pau, la justícia i la igualtat.

Aquesta setmana ha començat el cicle de presentacions. Assistir-hi ens ajudarà a entrar en contacte amb el tema de la igualtat de gènere i després en podrem ampliar el coneixement amb la lectura dels textos de l'Agenda.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Els despropòsits de la despesa militar - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau

Amb aquest títol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ha publicat l'informe núm. 34, que analitza el pressupost de defensa d'Espanya de l'any 2017. Miraré de fer-ne un resum amb les dades que em semblen més reveladores. Qui vulgui més informació pot consultar l'informe sencer al web de l'entitat.
L'anàlisi feta amb els criteris que l'OTAN recomana als països membres, coincideix amb els que utilitza SIPRI, que fa l'anàlisi a nivell mundial.
El pressupost del Ministeri de Defensa del 2017 augmenta un 32% respecte al del 2016. Des de 2012, els Ministeris d'Hisenda i de Defensa, de comú acord, no incloïen al pressupost el pagament dels Programes Especials d'Armament (PEA). Durant l'exercici, el Consell de Ministres aprovava un crèdit extraordinari per fer front a aquesta despesa. Sense incloure el pagament de 1.824,47 milions d'euros corresponents als PEA, el pressupost de Defensa només hauria augmentat un 0,6%.
Aquesta pràctica irregular va ser denunciada pel Centre Delàs i diversos partits de l'oposició (UPyD, IU-ICV, ERC i PSOE) van portar el tema al Tribunal Constitucional, que va dictaminar que era una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats pel Congrès de Diputats. Això provocà que el 2016 no es poguessin fer els pagaments i el 2017 es fan els de dos anys, que sumen els 1.824,5 milions.
Una altra ocultació és la de l'import de la despesa de les missions militars a l'exterior. El pressupost assignat cada any a aquesta partida és de 14,3 milions, mentre que el cost real oscil·la entre 800 i 1.000 milions, aportats des del fons de contingència «Imprevistos y funciones clasificadas» de despeses d'altres ministeris, una mena de calaix de sastre inclòs als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El Secretari de Defensa, el 26 d'abril, anuncià al Congrès de Diputats que aquesta despesa seria de 1.062.53 milions. Això fa que l'augment del pressupost no sigui del 32% inicial, sinó del 45%.
Hi ha altres despeses no incloses al pressupost que el Centre Delàs, seguint els criteris de l'OTAN, creu que haurien de ser-hi: la seguretat social dels militars i la mútua militar; els crèdits en R+D per a l'adquisició d'armament; la Guàrdia Civil, pel seu caràcter militar; el CNI, dirigit per un general i amb el 50% de personal militar; la part proporcional dels interessos del deute públic que paga l'estat que, en el camp militar, el 2017, és el 20% del total; també la diferència entre la despesa militar aprovada en els PGE i la despesa real executada, que molts anys s'enfila a l'entorn dels mil milions d'euros.
La suma de tots els conceptes revela que la despesa espanyola en defensa és de 18.776 milions d'euros, 51,4 milions diaris. La contribució anual ciutadana és de 404 euros per cap.
La despesa militar representa l'1,64% del PIB, molt per sobre de l'1% que diu la Ministra de Defensa i molt més propera al 2% que la Casa Blanca demana amb insistència als estats socis de l'OTAN.
Mentre la despesa social als PGE és regressiva, la militar creix. I a hores d'ara ja hi ha aprovats, fora dels PGE, crèdits per a la compra de blindats Piraña 8x8, una fragata F-110 i quatre avions UAV Reaper, amb un valor total de 2.560 milions d'euros.

Convé reflexionar sobre el tema: la compra d'armament i les missions a l'exterior són necessàries per al benestar de la ciutadania? Cal ser a l'OTAN? No seria més productiu dedicar aquests diners a l'ensenyament i a l'atenció sanitària? I a retornar al Fons de Jubilacions tots els diners que el govern n'ha sostret? Finalment, cal tenir exèrcit?

dimecres, 1 de novembre de 2017

El metge de Lampedusa - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona


El 14 d'octubre vaig assistir, al Teatre de Salt, a l'estrena d'aquesta obra fonamentada en el llibre de memòries Llàgrimes de sal, del metge de Lampedusa. La interpretació de Xicu Masó va ser magistral.
Pietro Bartolo és el metge de Lampedusa, l'únic que hi és permanentment. Hi va néixer el 10 de febrer de 1956, en una família de pescadors. Després d'estudiar medicina va retornar a l'illa i atén en primera instància els migrants i refugiats que hi arriben.
El mes de març passat va sortir la traducció del seu llibre Llàgrimes de sal, que és la memòria dels gairebé trenta anys dedicats a atendre els habitants de l'illa i les persones que hi arriben per mar fugint de la fam o de la violència.
Metge i ginecòleg es va sentir responsable d'atendre els seus conciutadans i això el mogué a retornar a Lampedusa quan l'arribada de refugiats encara era molt esporàdica. Calcula que durant aquests anys ha examinat més de 250.000 persones portades pel mar.
La llei del mar, practicada pels pescadors de l'illa, obliga a socórrer i salvar qualsevol persona que estigui en risc d'ofegar-se. Lampedusa, Porta d'Europa, acull totes aquelles persones que creuen que en passar aquesta porta estaran salvats. Tot i que la legislació actual prohibeix d'ajudar aquestes persones els pescadors de l'illa continuen rescatant-les i les porten a terra ferma on, d'entrada, són examinats per Pietro Bartolo.
L'obra és un projecte de Xicu Masó que es va sentir colpit en llegir una entrevista amb Bartolo i, posteriorment, el llibre Llàgrimes de sal. Exposa diversos casos reals, corprenedors, extrets del llibre i ho fa amb naturalitat, sense convertir el metge en un heroi mític ni treure-li cap mèrit; el veu com una persona normal que se sent responsable èticament.
Bartolo diu que durant aquests anys ha anat canviant el lloc de procedència dels refugiats i els mitjans amb què arriben. Abans eren petits grups i ara són grups nombrosos. «L'únic que no ha canviat és que segueixen naufragant i morint; i cada vegada més. Això és el més greu i el més inhumà. La indiferència dels polítics en relació amb aquest fenomen fa ràbia», diu Bartolo.
També explica que cada dia anota els noms de les persones que ha atès i fa un resum de la conversa i com els ha ajudat. El primer que fa, quan arriben, és donar-los la mà, demanar-los el nom i fer-los explicar la seva fugida i guarda tota la informació en un fitxer informàtic. Creu que els immigrants i refugiats no són una xifra, són persones amb un nom i una història, generalment dramàtica, cadascuna.
És greu, molt greu, que la UE gasti diners a impedir l'arribada d'aquestes persones. Bartolo creu que s'hauria d'actuar als països d'origen per evitar que n'hagin de fugir per la gana, la misèria, la violència, ... Què fa Europa en aquest sentit? Recordem l'exclamació del papa Francesc en la seva primera visita a l'illa: « Vergogna, vergogna!».
Què fa Espanya? El 28 de setembre, Girona Acull, en un acte a la plaça Miquel Santaló, denunciava que dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir en dos anys, n'ha acollit 1.257. Bartolo diu que els migrants i refugiats que van arribar l'any passat representen un 1x1.500 de la població, una xifra que s'hauria de poder atendre sense gaires problemes.
No sóc crític teatral però puc dir que l'obra em va colpir profundament i em va semblar molt apropiada per conscienciar les persones que encara no n'estan o bé que desconeixen el problema. I, també, totes aquelles que encara no ens hem sensibilitzat prou.



diumenge, 22 d’octubre de 2017

Comunicat davant l'empresonament "provisional" de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart - Justícia i Pau Catalunya


Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.
Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.
Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.
En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.


Barcelona, 16 d’octubre de 2017

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Nota de Justícia i Pau Catalunya - JiP Catalunya


Justícia i Pau de Catalunya considera del tot inacceptable la decisió judicial presa d’ahir d’empresonar (provisionalment) preventivament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de les entitats ANC i Òmnium Cultural, promotores manifestacions massives i pacífiques d’amplis sectors de la població catalana en defensa de legítims drets nacionals.
Com a entitat defensora dels drets humans, considerem que aquesta decisió és insostenible jurídicament i suposa una greu violació del dret a la llibertat dels afectats. A més, constitueix un greu atac contra les llibertats d’expressió, reunió i associació, absolutament fonamentals en un Estat democràtic i de dret. La possibilitat que es consideri que un estat democràtic dins el marc de la Unió Europea pugui tenir presos per motius de consciència i de posicionament polític és un mal presagi.
Justícia i Pau de Catalunya ha demanat reiteradament que s’obrin vies de diàleg i negociació per resoldre el conflicte de caire polític existent en la relació entre Catalunya i Espanya. Per això, creiem que, amb actuacions com aquesta, s’obstaculitzen greument les possibilitats d’ iniciar un diàleg constructiu i una solució política a aquest conflicte., tant necessària com urgent.
En conseqüència, Justícia i Pau demana a totes les instàncies corresponents que s’acordi la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.



Barcelona, 16 d’octubre de 2017

divendres, 29 de setembre de 2017

Comunicat de Justícia i Pau de Catalunya davant l'atemptat contra l'autogovern i les llibertats - JiP Catalunya

Justícia i Pau de Catalunya, entitat cristiana que té per missió la defensa i promoció dels drets humans de les persones i els pobles, davant del moment que viu el nostre país, volem expressar:

1. La nostra extrema preocupació, rebuig i consternació per les diferents actuacions administratives, policials i penals que està duent a terme el Govern i altres institucions de l’Estat espanyol, que suposen una gravíssima ingerència en el dret a l’autogovern i en el funcionament de les institucions catalanes i que suposen un atemptat contra garanties democràtiques i drets i llibertats bàsics, com ara la llibertat ideològica, d’expressió i de participació política i secret de les comunicacions.

2. La nostra convicció que ens trobem davant d’un conflicte de naturalesa política i, per tant, només es podrà resoldre a través de canals i d’acords polítics i sense imposicions, sobre la base del diàleg serè i sincer sense condicions ni exclusions, la democràcia i els drets de les persones i dels pobles, entre ells el dret de Catalunya a la seva lliure determinació.

3. Ens reafirmem en la Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya que vam fer públic el passat dia 11 de juliol. I subscrivim de nou les paraules expressades recentment pels bisbes catalans, que han afirmat que “convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. Com ells, “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.

Barcelona, 20 de setembre de 2017
Justícia i Pau Catalunya

diumenge, 16 de juliol de 2017

Declaració de Justícia i Pau en favor de la legitimitat i conveniència d'un referèndum d'autodeterminació política de Catalunya - JiP de Catalunya


Davant de la complicada situació política que viu el nostre país, des de Justícia i Pau de Catalunya considerem necessari reiterar, un cop més, la nostra convicció que Catalunya és una nació amb plena consciència de la seva història i personalitat pròpia, que gaudeix dels drets que corresponen als pobles i nacions, incloent el dret a la seva lliure determinació, d'acord amb el que preveu el dret internacional i tal i com han estat descrits per la doctrina social de l'Església, que fem nostra. La seva existència com a nació i els seus drets són anteriors a la formació de l'Estat espanyol i no deriven ni van ser extingits per la Constitució espanyola de 1978, que els ha de respectar (i).
En els últims anys la ciutadania catalana, amb extraordinàries i repetides mobilitzacions pacífiques i amb acords reiterats de la majoria del seu Parlament, ha manifestat la seva aspiració majoritària de poder expressar-se formalment sobre l'estatus polític que escau al poble de Catalunya i, en particular, sobre la seva pertinença o no a l¡Estat espanyol, mitjançant la realització d'un referèndum.
Al nostre parer aquesta aspiració és profundament legítima i justa, fonamentada en els seus drets nacionals i en els principis democràtics. I creiem que, tal i com han dit recentment els bisbes catalans, “convé que les legítimes aspiracions del poble de Catalunya siguin escoltades”(ii). Per això, considerem necessari i urgent que les institucions polítiques catalanes i les de l'Estat espanyol acordin i estableixin els mecanismes necessaris per respondre de manera adequada a aquesta demanda ciutadana, de tal manera que es pugui conèixer objectivament i de forma fefaent, amb totes les garanties per les diferents opcions, la voluntat majoritària del poble de Catalunya sobre aquesta especifica qüestió, d'acord amb els estàndards internacionals.
Menysprear o rebutjar aquesta aspiració apel·lant a la legalitat vigent, oblida que la Llei es fonamenta en la democràcia i ha de servir als drets humans de les persones i dels pobles. Per tant, si hi ha voluntat política, la Llei es pot modificar o interpretar de forma diferent. Quan la Llei no es fonamenta en la democràcia, no és llei, sinó pura imposició.
Alhora, creiem profundament antidemocràtic que, sense oferir un mecanisme o una solució alternativa per resoldre aquest conflicte, que és de naturalesa política, les institucions de l'Estat pretenguin impedir, bloquejar i àdhuc criminalitzar els debats, la llibertat d'expressió i les decisions del Parlament de Catalunya, legítim representant del poble català, que cerquen, davant la manca d'alternatives estatals, desenvolupar d'alguna forma, sigui quin sigui el seu valor polític i jurídic, l'aspiració de la ciutadania de Catalunya d¡expressar la seva voluntat. Com també creiem profundament erroni i injust processar judicialment i sancionar els dirigents i representants democràtics catalans o pretendre suspendre o limitar les institucions d'autogovern. Aquestes mesures són una imposició unilateral que qüestiona la salut democràtica de l'Estat, dificulten extraordinàriament el diàleg i comprometen les possibilitats de resolució del conflicte.
En definitiva, al nostre parer el referèndum és la via democràtica de resolució d'aquest conflicte, que ha de permetre que la ciutadania catalana pugui expressar la seva voluntat. Aquest referèndum ha de tenir garanties similars a les dels anteriors referèndums realitzats a Catalunya en el període democràtic. Les institucions catalanes i les de l'Estat haurien de col·laborar lleialment per tal de recollir els anhels democràtics de la ciutadania de Catalunya i actuar en coherència amb els resultats obtinguts. En el cas que de forma reiterada el govern de l'Estat bloquegi la realització d'aquest referèndum és legítim que el Parlament de Catalunya pugui apel·lar als Tractats Internacionals.
Fem un crida urgent a tots els dirigents i institucions polítiques catalanes i espanyoles per tal que treballin en favor de la resolució democràtica i pacífica d'aquest conflicte a través del diàleg, la mediació i la negociació. Unint la nostra veu a la dels bisbes de Catalunya “encoratgem el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi d'assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat”.

Justícia i Pau de Catalunya
11 de juliol de 2017